tag:blogger.com,1999:blog-1327768636201657787.post5697442428971953152..comments2023-11-06T08:00:04.213+01:00Comments on Morphallaxis: Tokio Blues (Norwegian Wood)Kuroihttp://www.blogger.com/profile/06066407794524459795noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-1327768636201657787.post-29045532108149114932015-08-24T12:18:46.570+02:002015-08-24T12:18:46.570+02:00Sí, suposo que sí, perquè gairebé sempre hi és, en...Sí, suposo que sí, perquè gairebé sempre hi és, en major o menor mesura.<br /><br />I hi ha històries que el tenen molt bèstia (de vegades no tant el fantàstic com el misteriós) i tanmateix enganxen de mala manera, com Crònica de l'Ocell que Dóna Corda al Món, Despietat país de les Meravelles i la Fi del Món o 1Q84.Moroboshihttps://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1327768636201657787.post-10216543830405632092015-08-23T17:26:09.607+02:002015-08-23T17:26:09.607+02:00Jo sempre he tingut tendència a estar disconforme ...Jo sempre he tingut tendència a estar disconforme amb els finals tant de llibres com de còmics com de pel·lícules però els finals oberts/abruptes no em comporten un problema sempre que la trajectòria de l'argument sigui coherent.<br /><br />Sobre els elements fantàstics/onírics sí que recordo que em va sobtar molt el to psicodèlic d'After Dark, que està present des de l'inici i que, en un primer moment, costa de digerir. Potser és Norwegian Wood un dels pocs llibres on l'element sobrenatural no hi és present?Kuroihttps://www.blogger.com/profile/06066407794524459795noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1327768636201657787.post-29884263190764896972015-08-23T12:13:46.149+02:002015-08-23T12:13:46.149+02:00Benvinguda al món Murakami. Jo ja tinc i he llegit...Benvinguda al món Murakami. Jo ja tinc i he llegit més d'una desena de llibres seus i sí: sempre és "més del mateix", però quan un autor t'agrada tant, i és tan amè, i te l'acabes tan ràpid, això no és un problema.<br /><br />L'únic però que li posaria al mestre és que en moltes de les seves històries tendeix a oferir finals abruptes, oberts, onírics, amb elements fantàstics que xoquen amb el to de la resta de la història. En d'altres ocasions la història ja el té, el component fantàstic, però en general m'agradaria que se cenyís als excel·lents i detallats relats quotidians que tant domina.Moroboshihttps://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com